Les Ordenances Fiscal per 2009

Ordenances Fiscals
Les Ordenances Fiscals representen la regulació d'algunes de les fonts de finançament de l'Ajuntament. El seu contingut regula bàsicament els conceptes pels quals els ciutadans han de pagar diferents tributs, distribuïts entre impostos, preus públics i taxes, així com les quantitats estipulades a aquesta fi. Es revisen anualment en funció de les necessitats de finançament del consistori però també tenint en compte el context econòmic.

Per a abordar les ordenances municipals per a l'any 2009, el grup municipal popular ha optat per estudiar les dades econòmiques per a comparar-los amb els increments previstos per l'equip de govern del tripartit, a l'efecte de calibrar en la seva justa mesura si són justificats. En l'actual situació de crisi, que ja ningú s'atreveix a negar, la prudència aconsellaria un escenari de contenció en la pressió fiscal, d'una banda a les famílies, per a minimitzar l’impacta de l'increment del cost de la vida, i per un altre a les empreses, per a promoure de nou el rellançament d'un dels motors de l'economia i alleujar la falta de finançament bancari, que amenaça amb col·lapsar a molts petits i mitjans empresaris, amb el que es re-alimentaría el cicle d'inflació, estancament econòmic i augment d'atur.

La mesura habitual per a comparar els increments proposats és l'IPC, o Índex de Preus al Consum. És un valor que s'obté aplicant la mitjana d'increment sobre diferents articles. A més, sol ser la referència per als increments de nòmines i lloguers.

Situació Europea
Per a valorar la situació espanyola en l'entorn europeu ens fixarem en la inflació i en les dades de l'atur. Només fins a juliol, el diferencial amb la zona euro era de l’1,2%.

En terme d'atur, les dades són desoladores si els comparem amb les principals economies europees. Només Eslovàquia presenta pitjors dades que Espanya.

A tot això cal afegir el ràpid deteriorament de les xifres macroeconòmiques, fàcilment constatable atenent al crack de la borsa: les empreses de l'IBEX 35 s'han deixat una cinquena part del seu valor fins a la segona setmana d'octubre d'aquest any.
 És a dir, la inclusió d'Espanya en la Champions League de les economies europees només era un somni, que a dia d'avui se sembla cada vegada més a un malson.

Situació espanyola.
Per a analitzar el context econòmic anem a realitzar una comparativa entre les dades de 2008 i de 2004, després de la sortida del govern del Partit Popular.

A l'agost, era del 4’9%. Cal recordar, no obstant això, que l'IPC previst per a 2008 ha anat canviant al llarg dels mesos des del període pre-electoral fins a la situació actual. Una previsió “pessimista” xifrava l'IPC per a tot l'any en el 3%, que al juny el Secretari d'Estat David Vegara declarava que  no anava a complir-se. 

La caiguda de les tesis del govern ha afectat també als indicadors socials.

I l’euríbor, l'atur i la pressió fiscal tampoc han estat objecte d'alegries pels ciutadans:

I així estem en termes de creixement econòmic:

La inflació, en realitat, és el pitjor impost pels ciutadans, doncs actua de forma indiscriminada sobre tota la població, castigant especialment a les economies domèstiques més desfavorides. El’4 9% que aplica de mitjana l'equip de govern de Cambrils és exactament l'IPC interanual calculat en el mes d'agost del present any; no obstant això, el total acumulat des de gener fins a agost és del’2 1%. Pel que fa a l'atur, a l'agost va augmentar l'atur en un 4’2% (103.000 persones), i un 3’7% (95.000 persones) al setembre. A més, i segons l'Indicador Laboral de Comunitats Autònomes Adecco (ILCA), l'atur arribarà al 11’2% en 2008. Són les pitjors dades des de 2003 (herència del Govern del PSOE amb Felipe González i el Ministre d'Economia Pedro Solbes).

A tot això cal afegir el fet que la pràctica totalitat de llocs de treball creats a Espanya en l'últim any es van deure a contractacions realitzades pel sector públic (6.600 contractacions per al sector privat i 67.100 per al sector públic). 2008 pot acabar amb un increment interanual de l'atur del 33’8%.

Situació catalana
No difereix a grans trets de la situació general; a efectes comparatius inclourem una taula d'evolució de l'IPC a Catalunya des de 2004:

No obstant això, les xifres aporten una dada interessant: l'atur puja en totes les Comunitats Autònomes, però les més castigades són Andalusia (27.522 desocupats més al setembre) i Catalunya (12.133 desocupats més). La caiguda de la construcció ha suposat una  frenada a l'economia catalana, agreujada per un descens constant de l'activitat en el sector serveis. Pel que fa a la província de Tarragona, els primers mesos de 2008 han suportat la dissolució de més de 285 empreses, així com una caiguda del registre de noves empreses (1400 en 2007 contra 886 fins a setembre de 2008). L'atur ha tornat a les xifres de 1996, i el mes de setembre ha portat 14.642 desocupats més, el que representa un 51% més que fa un any.

Cambrils
 En principi direm que els ciutadans tenen una sort –relativa-, doncs tradicionalment els majors increments solen produir-se després de les eleccions. En canvi, de ser aquest 2008 un any electoral, de segur la pressió fiscal estaria probablement congelada. L'Ajuntament proposa una pujada del’4 9%. No s'allunya molt del 6% de mitjana aplicat el passat any (encara que algunes taxes van arribar a incrementar-se en més d'un 30%), encara que la diferència radica que l'IPC del 2007 va acabar en el’4 2, pel que la pressió fiscal va pujar gairebé dos punts per sobre de l'IPC. En anys anteriors les Ordenances Fiscals per a 2007 van incrementar la pressió en una mitjana del 4%, molt per sota de les de l'any anterior. Desglossant algunes partides, aquest va ser l'increment previst per a 2008:

En el cas de les Ordenances per a 2004, els increments bastant més acusats, ja que l'IPC previst era del’3 3% (que va acabar en el’2 6% en 2003 –les ordenances s'aproven normalment a l'octubre de l'any anterior a aquell per al qual s'elaboren-): Podríem dir, exceptuant la taxa de recollida d'escombraries (que no només solia pujar en els últims temps molt per sobre de l'IPC, i els preus del qual s'han disparat des del trasllat de les competències en la matèria a SECOMSA, fet extensible a la factura de l'aigua, també gestionada per una empresa externa, SECOMSA AIGÜES) que les ordenances fiscals vénen augmentant en percentatges superiors a l'IPC. (*) Els augments sobre clavegueram i aigua són especialment significatius, si atenem a l'evolució de les factures de l'aigua des que el Consistori no la gestiona directament. Aquesta és l'evolució comparativa IPC en els  augments en les Ordenances Fiscals de Cambrils:

EL POSICIONAMENT DEL GRUP POPULAR

Volem explicar que  no hem inclòs les nostres esmenes al registre, ja que des d’un primer moment no hem apreciat una voluntat real de diàleg i consens per part de l’equip de govern, com es va veure a l’anterior ple, on van rebutjar fins i tot discutir una proposta conjunta de tota la oposició de cara a reduir despeses per tal d’evitar un increment de la pressió fiscal als ciutadans. No només això, sinó que fins i tot van intentar des informar a la opinió publica dient que buscàvem reduir els sous del treballadors, quan el que nosaltres proposàvem era congelar els sous dels 21 membres de la corporació local, es a dir de tots els regidors, així com els complements de sou dels càrrecs politics de confiança i coordinació.

La regidora d’Hisenda, que ens va explicar per sobre durant 30 minuts el contingut de les ordenances fiscals iens va lliurar una copia, Cal aclarir que representen un document de més de 200 pàgines farcit de números i percentatges, així com modificacions normatives. Una vegada més aquesta documentació se’ns ha lliurat amb un temps insuficient per un estudi acurat, tot i que des de el nostre grup hem treballat de valent per revisar en profunditat el contingut de les ordenances i proposar les nostres alternatives. Cal dir que sabem, com podem apreciar ple darrera ple, el respecte que mereix el treball que desenvolupem en la nostra tasca de oposició per part de l’Alcalde i alguns regidors. Això ens anima a continuar.

Això no vol dir que renunciem a exposar la nostra opinió sobre aquestes ordenances, tot i que ja sabem que al final s’imposarà la voluntat de l’equip de govern, que sempre parla de diàleg i consens, però que a la hora de la veritat oblida les seves bones intencions.

El propòsit de les ordenances fiscals es finançar les despeses de l’Ajuntament. Això vol dir que una mala gestió o un increment injustificat de les despeses comporta automàticament un increment de la pressió fiscal. Cambrils ha viscut uns anys de bonança econòmica que han aportat uns grans ingressos a les arques d’aquest Ajuntament, sobre tot via llicencies d’obres i liquidació del part del patrimoni municipal. El problema es que aquestos diners, que han volat, han servit per crear grans obres faraòniques, algunes d’elles per acabar encara,  que es cert beneficien a la imatge de Cambrils, però que també suposen un gran cost tant en la seva construcció com en el seu manteniment, i representen fortes càrregues de cara al futur. Es fàcil fer demagògia dient que tot son serveis públics i que son demandes socials, però també es cert que la gent ha de tindre clar que qui paga en ultima instancia no es l’equip de govern, sinó tots i cada un dels cambrilencs.

Per una altra banda afrontem un període de crisi profunda, agreujada per la manca de previsió, en primer lloc del govern central, que la va negar reiteradament abans de les eleccions, fins i tot atacant als que avisàvem de que això vindria, i en segon terme de l’Ajuntament, que s’ha embarcat en grans projectes i campanyes d’imatge amb una forta càrrega financera de cara al futur. Els diners “S’HAN GASTAT EN DESPESA ORDINÀRIA, INCREMENT INCONTROLAT DE PERSONAL, MANTENIMENTS MES CARS DEL QUE ES NORMAL, alguns derivats cap a empreses externes, EN HORES EXTRAORDINARIES I PAGAMENT D’INFORMES I PROJECTES”, alguns més necessaris i justificats que d’altres. Algunes persones no veuen malament que el sector públic sigui el motor de la contractació laboral, però potser caldria explicar que ni l’Ajuntament , ni la Generalitat, ni el Govern d’Espanya tenen una fàbrica de diners. Els sous dels funcionaris surten de les butxaques dels ciutadans, via impostos i taxes. En última instancia, son també els ciutadans qui paguen els costos dels serveis socials;  s’ha de protegir als desafavorits, es cert, però no podem demanar als contribuents que assumeixin una càrrega fiscal constant que els hi faci perdre poder adquisitiu i fins i tot els hi faci més complicat arribar a final de mes. Un dels motors de la economia es el consum intern, i si els consumidors, com es dona el cas, no tenen excedents per gastar, la economia en general es veu afectada.

En referència a les ordenances, cal destacar que en un escenari de crisi es important aportar tranquil·litat i seguretat. Això s’aconsegueix sent realista i dient a les coses per el seu nom. Crisi es crisi, i es bo que els ciutadans coneguin la realitat per tal de que es preparin per minimitzar les conseqüències. Per això era un bon moment per reduir la pressió fiscal sobre les famílies i les empreses.

Altres artícles d'opinió: