Sense crèdit

La concertació d'aquesta pòlissa de crèdit és, en certa manera, la crònica d'una mort anunciada. A finals de 2009 aquest Ple va aprovar, malgrat els advertiments per part de l'oposició en Ple, i especialment amb els del grup popular, un Pressupost que era de totes totes inviable, no tant en la previsió de la despesa com en una estimació temerària dels ingressos per a enfrontar aquestes obligacions. És cert que l'actual equip de govern va intentar contenir la despesa, però el problema és que aquests dispendis consolidats són tan desmesurats que podrien obligar a accions més contundents.

És més, per a plantar cara a aquesta despesa, el tripartit de Cambrils s'ha vist obligat a recórrer a una previsió d'ingressos entre molt optimista o, com pensem nosaltres, surrealista. Les conseqüències, deia l'informe de l'interventor dels Pressupostos per 2010, i cito textualment:  “es traduiran en resultats pressupostaris, romanents de tresoreria, estalvis bruts i nets, tots ells negatius, i greu situació de la tresoreria que necessitarà, sense cap mena de dubte, la concertació d’una operació de tresoreria important, per poder fer front a les obligacions que es vagin produint.”

Aquest pressupost que vostès venien no ha aguantat la prova del temps ni un mes, i aquesta important operació de tresoreria ja es aquí.

Concertar ara aquesta pòlissa suposa, en principi, reconèixer que s'ha evaporat el romanent de tresoreria. La caixa està buida, el que obliga a aquest Ajuntament no només a demanar la pòlissa, si no a que es demani el màxim legal permès. Són 10.900.000 euros, més de mil vuit cents milions de les antigues pessetes, que, recordem, en tot cas només podrien cobrir les despeses de personal durant sis mesos. A més, i per molt que dintre del seu proverbial optimisme el Sr. Alcalde digui que en principi no serà utilitzat, i tenint en conte que les seves previsions econòmiques són molt semblants a les del Sr. Jose Luis Rodríguez Zapatero, molt ens temem que al final d’any ens trobarem amb la consolidació d’aquesta pòlissa com un nou crèdit. Si seguim aquest camí farà falta quelcom més que un Pla de Sanejament per tirar endavant.

Tot això significa que només es disposa dels ingressos que el calendari tributari vagi desgranant. I s'arriba a aquesta situació per l'arriscada política d'expansió de la despesa corrent i la consolidació en el temps de la mateixa. Parlem d'aquesta despesa corrent que ha obligat a augmentar els impostos per sobre de l'IPC, especialment aquells que graven a la totalitat dels ciutadans, IBI i escombraries, traslladant a les seves butxaques el pagament dels excessos i la falta de previsió d'aquest equip de govern. Una despesa corrent que indirectament també repercuteix en la limitació de prestació de serveis, no tant dels superflus sinó d'altres més essencials, com la neteja i manteniment dels carrers.

Parlem també de la externalització de serveis, que ha representat de fet una disminució en la capacitat d'ingrés d'aquest Ajuntament. I no diran que no hem advertit dels riscos de la seva política una vegada i una altra des d'aquest grup.
 Vostès han gaudit d'una època de vaques grosses especialment llarga i pròspera però no han sabut ser previsors. Vostès han venut solars que han reportat ingressos multimilionaris. Vostès han ingressat autèntiques fortunes derivades de l’ ICIO. On ha anat a parar tot aquest capital? On està aquest famós romanent de tresoreria del que tant presumien no fa tant? Són preguntes que cal que siguin contestades, doncs els informes del pressupost d’inversions diuen que durant el seu mandat només s’ha assolit un 30% de la execució de les mateixes.

Ens preocupa la deriva que observem en l’equip de govern des de fa uns mesos. La crisi està passant factura, obligant al tripartit de Cambrils a abordar una sèrie de problemes per als quals només ofereix una solució: que els ciutadans paguem més impostos. I es així per que no en tenen altre.

El govern de Cambrils està esgotat, obsolet, sense idees, petrificat perquè ja no sap d'on  ha de treure diners per a cobrir les despeses que ha anat perpetuant. En temps de bonança tot es veu bé. Augmentar el catàleg de serveis al ciutadà és una aspiració que té tot polític. Però també cal saber contemporitzar i saber planificar de cara al futur, per a evitar el que passa avui.

Vostès han demostrat  una obstinació gairebé malaltissa per dotar a la nostra ciutat d'equipaments i infraestructures en molts casos desproporcionades en defensa d’una capitalitat que no tenim, com ara l’Auditori, del que no sabem encara el cost final, els vestidors valorats en 800.000 euros, o una televisió local que costa anualment entre 400.000 i 600.000 euros. En el cas de la televisió, per cert, s'uneix a més una qüestió de pèssima gestió de recursos, doncs el canal que ocupa TV Cambrils havia de ser cobert per un consorci format pels pobles circumdants. Al final tots van decidir inhibir-se, i Cambrils ha hagut d'afrontar el cost pràcticament en solitari. Més despesa.

El panorama és desolador. El govern tripartit de Cambrils ha caducat, se li ha passat la data. No té idees, s'aferra als vells conceptes esperant que una eventual recuperació econòmica li permeti recuperar la iniciativa. Això ens preocupa molt per que aquesta temerària actitud està hipotecant el futur d’aquest poble i dels seus ciutadans.

I el que és més greu, el seu govern ens ha dut a una situació en la qual perilla el sou de treballadors i la viabilitat d'empreses.

Aquest és el motiu de que el nostre grup vagi a abstenir-se. No podem estar en contra de que es garanteixin certs pagaments, però no podem tampoc obviar que un vot a favor podria fer-nos còmplices de la seva nefasta gestió.

De segur aquest any de mandat que queda se’ls hi farà molt llarg.